Partit complicat el que es va jugar al poliesportiu de La Salle. Un partit trampa d’aquells que, mirant la classificació sembla que s’ha de guanyar sense esforç contra un rival aparentment inferior. I la lliçó que hem après en acabar és que res no es guanya sense esforç i que els partits s’han de jugar i s’han de competir per treure’n un bon resultat.
Així des d’un principi semblava que el BCN Sants es contagiava del joc del rival i, tot i que en defensa es mantenia un bon to, en atac costava moltíssim marcar. No hi va haver manera de posar-se per davant al marcador i agafar distància. Al contrari. La Salle va poder mantenir un mínim avantatge d’un gol, acabant la primera part amb el resultat de 11-10.
A la segona part, el panorama no va millorar. Els de Sants van empatar a 11 gols i l’11 a 11 va regnar al marcador durant els quatre minuts posteriors. Semblava que ningú volia guanyar el matx. Les defenses guanyaven clarament a uns atacs que sovint vorejaven el passiu, les jugades tàctiques no acabaven de sortir bé i els contraatacs es malbarataven pel camí. Tot i així els de BCN van saber guanyar una mínima renda de dos gols (14- 16) amb alguna acció de mèrit (especialment dels dos porters) que van permetre gestionar el marcador fins al 19-20 final. Amb alguna estranya aportació per part de l’arbitre, també.
En resum, un partit molt ajustat, que va costar moltíssim de guanyar, en el que els de Sants no van saber imposar els seus arguments, la seva superior pegada. Aquest cop el partit s’ha guanyat. Però la setmana que ve ens trobem amb un matx complicat, contra l’Esplugues. Un equip que tot i anar pel darrera a la classificació, a la primera volta ja ens va guanyar.
Fora bo, entre tots, de mentalitzar l’equip de la necessitat de posar a la graella les millors virtuts de l’equip, i consolidar la posició a la part alta de la classificació.
Jornada 23 de Segona Catalana Infantil Masculina Grup B del 8 d’abril de 2018.