Feia escassament un mes que tots dos equips s’havien enfrontat a la pista de l’equip vallenc en un partit aplaçat de la primera volta del campionat. En aquella ocasió el juvenil del BCN va guanyar, en un partit còmode però per moments ensopit, de sis gols (20 a 26) tot i que va arribar a obtenir un avantatge màxim d’onze gols.
Doncs bé, en el partit jugat a la canxa de l’Espanya Industrial els jugadors barcelonins van superar àmpliament el joc desenvolupat a l’anterior partit contra l’equip “C” del Sant Cugat i ben aviat van encarrilar el partit amb àmplies avantatges en el marcador. Un joc que, una vegada més, es va sustentar en la fèrria defensa 6-0, en el canvi d’un jugador en la transició defensa-atac, i en el valor, sempre segur, del nostre porter.
I cal que ens detinguem un moment en el joc defensiu de l’equip, doncs si quan acaba un partit podem recordar els gols que hem rebut és que o tenim molt bona memòria o, segurament, hem rebut pocs. I això és el que va passar aquest dissabte, ja que a la primera part només es van encaixar 5 gols i 7 a la represa. Els ajustaments defensius ràpidament van dificultar el llançament a porta del nostre rival que en tot el partit pràcticament es va limitar -menys en moments puntuals on van carregar el seu atac pel flanc esquerra o al llançament des del punt de penal- a nodrir de passades al seu pivot que va aconseguir en diferents ocasions perforar la nostra porteria.
Però què passava quan el juvenil jugava en atac? Doncs que no li resultava difícil trobar la porteria contrària. No podem destacar a un jugador especialment en aquesta faceta anotadora -en tot cas a l’Ayoub que demostra partit a partit, especialment en atac, que la seva integració en els automatismes de l’equip estan produint-se a una gran velocitat- però és que l’equip també està demostrant en atac que els jugadors s’estan repartint la responsabilitat vers al rival i això permet que les baixes no es notin tant, ja que els companys mostren la seva versatilitat fins i tot alguns d’ells jugant al llarg del partit en més dos i tres posicions segons les necessitats de l’equip.
És possible que la manca d’efectius a la banqueta del Sant Cugat els afectés en el seu joc ja que no van poder fer cap canvi en tot el partit, però també és cert que a la mitja part el BCN ja guanyava de 10 gols (15 a 5) i va eixamplar la renda, sense prémer l’accelerador, conscient de la seva superiorat, fins arribar a un avantatge de 20 gols amb la qual va acabar el partit. Curiosament aquests 20 gols son els mateixos que la classificació assenyala com la diferència entre gols marcats i rebuts al Campionat.
En resum, una victòria més del nostre juvenil, la desena de la temporada que li consolida en el sisè lloc de la classificació -ja té al setè classificat a 3 punts- i això permet mirar cap a dalt tot i que conquerir la cinquena plaça, que ara per ara ocupa l’Igualada, pot semblar un objectiu difícil d’assolir malgrat que no és del tot descartable veient la línia ascendent de l’equip en les darreres jornades.
Som-hi nois!!!!
Divuitena jornada, Segona catalana juvenil masculina (grup B-segona fase), 10 de març del 2018
