El nostre juvenil, tot i el que pot indicar el resultat final (29 a 21) pot dir que va sortir de la pista de l’Avinguda del Celler de Sant Cugat amb el cap ben alt. Sembla ser que, com el bo vi, l’equip continua millorant a mida que va avançant la temporada i que el marge de millora que té encara és important.
La diferència de punts a la classificació ja ens indicava que el partit no anava a ser fàcil, ben al contrari. Som molts els que teníem present el partit de la primera volta on el Sant Cugat B va passar de forma implacable per damunt del BCN. El resultat final ho deia tot: 10 a 25 a favor de l’equip vallenc i ens deixava amb un sentiment de dubte respecte a l’equip. De fet, acabat el partit entre d’altres continguts vàrem escriure el següent: “L’equip en el seu conjunt i cada jugador a nivell individual ha d’analitzar el que cal millorar i només ja des d’aquest anàlisi autocrític, a ben segur, es donarà un pas cap a endavant perquè l’equip té uns bons fonaments que acompanyats amb el pas dels partits i, en especial, de l’actitud necessària permetrà al juvenil créixer jornada a jornada.” I vist el partit d’ahir podem dir que aquest objectiu s’ha aconseguit.
Així, si 10 van ser els gols que en una hora de joc l’equip barceloní va aconseguir pujar a l’electrònic en el partit d’anada aquests ja van estar superats a la primera part doncs es van aconseguir 11 gols per 15 del nostre contrincant que tot i que va sortir amb força empenta i encert, cosa que ens feia a tots pensar que el partit seria semblant al de l’anada, va veure que quan portaven transcorreguts 12 minuts el resultat era de 6 a 6. D’aquí al final de la primera part el San Cugat es va mostrar més encertat en defensa i en atac i va aconseguir augmentar la diferència de gols a 4 al final de la primera part. També és cert que algunes precipitacions en el llançament per part del BCN van evitar que la diferència fou inferior tot i que, d’altra banda, les encertades actuacions del nostre porter van evitar gols que semblaven inevitables.
L’escenari i derroters pels quals transcorria el partit no van canviar gaire en la segona part. El nostre rival es mostrava més encertat cara a porteria que els nostres jugadors tot i que aquests continuaven mantenint un alt nivell en defensa, i si en la primera part va costar defensar al seu central i, en algunes jugades al seu pivot, en la reanudació els santsencs van sortir amb la lliçó apressa, però els llançaments i potència del seu lateral esquerre i una major participació dels seus extrems els va continuar donant avantatge en el marcador. Tot i així el BCN va continuar veient porta a un ritme similar al de la primera part però, de la mateixa manera, es va continuar precipitant en el llançament. Es van fallar molts gols que semblaven fàcils, tot i que des de la graderia tot ho sembla (més fàcil). De fet, si s’hagués millorat en aquesta faceta del lloc es força probable que l’equip hagués posat a prova la capacitat del rival pel que fa a superar la pressió.
El resultat final és un reflex de la diferència actual entre els dos equips però cal destacar la millora en el joc col·lectiu del BCN. Una millora que, els que el seguim setmana a setmana podem percebre fins i tot en dies on el resultat no acompanya. L’increment en la confiança individual i col·lectiva, la interiorització d’automatismes, el pas endavant d’alguns jugadors, l’augment d’efectius disponibles que permeten al nostre entrenador incidir més en el partit per comptar amb una banqueta més profunda i amb perfils diferents... segur que continuaran essent factors que permetin al BCN continuar creixent i fer aquest pas endavant que demanaven a l’equip i que, amb alguns entrebancs en el camí, s’està donant.
Dissetena jornada, Segona catalana juvenil masculina (grup B-primera fase), 4 de febrer del 2018
