Sí, una nova i treballada victòria, però victòria a la cap i a la fi que ens consolida la pa part mitja de la taula.
El nostre rival en el dia avui, l’equip vallenc del Rubí, ens ha posat les coses difícils tot i que l’inici del partit res ho feia presagiar per que el juvenil santsenc ha sortit, com a poques vegades, a menjar-se literalment la pista i a les joves perles del Rubí. En aquests primers compassos inicials l’encert ofensiu i la contundència en atac del BCN Sants permetien, jugada a jugada, que les distàncies en el marcador s’anessin eixamplant fins i tot arribant a un avantatge de vuit gols (10-2).
Relaxació? Manca d’atenció? Conformisme? No sabem realment el motiu però el que si sabem és que en pocs minuts el Rubí ens va a començar a passar com a una piconadora per sobre. Cada pèrdua possibilitava un contracop fàcil pel nostre contrincant. Contracop i gol van ser una constant. Bé, els contracops i els penals (4 en aquest període i 6 més a la segona part) van ficar al l’equip vallenc en el partit fins que va empatar avançada aquesta primera part.
I des del moment de l’empat va semblar que el juvenil va revifar en el seu lloc i sense ser l’equip dels primers minuts sí que va a començar a mostrar-se més sòlid en defensa i va aconseguir acabar la primera part amb dos gols d’avantatge (16 a 14). De fet no arriben a contar-se amb els dits d’una mà els gols que es van rebre en jugada en aquesta primera part però és cert que, com dèiem anteriorment, les pèrdues de pilota ens penalitzaven molt i també una certa manca d’atenció en els refusos del nostre porter, especialment en el llançament de les penes màximes, donaven arguments al Rubí com per a pensar que podien donar la volta al marcador en qualsevol moment.
Però a la segona part l’equip va sortir més concentrat. Les pèrdues no eren ja una constant en el joc i entre aquesta millora en la transició defensa-atac i que la defensa, començant per la porteria –decisiva com gairebé sempre-, no mostrava esquerdes, es van anar aconseguint avantatges en el marcador fins arribar a un màxim de 6 gols. Una renda a favor que mai va estar per sota dels 2 gols amb els que els equips se’n van anar al descans.
Certament l’equip sembla que ha donat un pas endavant, i tot una certa inconsistència en el joc en alguns moments, ha millorat pel que fa a competitivitat, nivell d’autoexigència i sacrifici.
En definitiva, una victòria més contra un rival directe en la classificació que ens situa com a sisens. Bé, somiar és gratis però si a més es continuen treballant i polint alguns dels aspectes ja comentats del joc, no podem descartar que l’equip, mica en mica, pugui competir durant més minuts i amb més igualtat que fins ara amb els equips capdavanters de la categoria. La propera setmana a Lleida un nou examen.
I no voldrien acomiadar aquesta crònica sense deixar de dir que en aquest partit s’ha produït el retorn a les pistes del capità de l’equip, en Pol. Sens dubte una molt bona notícia tant per a ell com per a l’equip que ara podrà disposar d’un jugador més per a aconseguir els reptes que el futur immediat ens anirà plantejant.
Dotzena jornada, Segona catalana juvenil masculina (grup B-primera fase), 21 de gener del 2018.
