Empreníem el viatge a la capital de l’Anoia amb bones sensacions després del darrer partit jugat davant de la nostra afició però res més lluny de la realitat. Només podem dir que la segona part va ser relativament igualada.
I diem que relativament per que si tenim present el resultat amb el que vam anar al vestidor a la primera part aquest, per si sol, ja explicava el que havia succeït durant els primers trenta minuts: 28-13 a favor dels igualadins. Un equip ben organitzat que perforava la nostra porteria des de qualsevol posició de l’atac però que des d’on més mal ens feia era des de la recuperació de la pilota que els permetia armar ràpids contracops. En resum, gols fàcils i impossibles pel nostre porter que estava venut davant dels oponents.
Com s’explica que un equip en una sola part pugui fer gairebé un gol per minut? Com pot ser que en mitja part s’encaixin més gols que en la mitjana de partits jugats fins ara en la competició?. Segurament una part important s’explica per la qualitat de l’adversari. Però és tan superior l’Igualada al BCN Sants?. Si ens atenem al joc que sobre la pista varen mostrar uns i altres només es pot donar una resposta afirmativa pel que fa a aquesta diferència de nivell entre els dos equips però quan ens fixem en els errors que van cometre els jugadors del BCN Sants, uns errors que des d’aquest mateix espai ja hem comentat en algunes ocasions, aquesta àmplia derrota, 44 a 28 al final del partit, es pot explicar més fàcilment.
Molts dels errors que es van produir al llarg de la primera part i que es van poder controlar o que fins i tot van desaparèixer en la segona part són derivats d’una actitud no apropiada si el que es vol es competir i estar sempre dins del partit: no es poden perdre tantes pilotes en passades fàcils; no es pot llançar de forma precipitada; no es poden baixar els braços en defensa quan l’equip se situa per sota en el marcador...
Segurament que aquest és el peatge que els nostres juvenils, en la seva majoria de primer any, han de pagar fins que vagin millorant el joc de conjunt i fins que els jugadors, individualment, vagin assumint el seu rol dins de l’equip. Segur que, pel que hem vist en alguns partits, ho aniran aconseguint, però també és possible que en aquesta fase d’aprenentatge, i depenent de la qualitat del rival, aquests mateixos errors es tornin a repetir i més que un punt i a part, aquest partit sigui un punt i seguit en la trajectòria oscil·lant d’un jove i inexpert planter que s’ha d’anar consolidant.
Només ens resta esperar que la visita a Igualada, no comporti cap problema més a l’equip en les properes setmanes i ens referim, en concret, a la lesió d’un dels nouvinguts d’enguany, en Guillem que en una jugada fortuïta i desafortunada va xocar amb l’àrbitre i es va fer una lesió en el colze. Esperem que només quedi en un ensurt.
Setena jornada, Segona catalana juvenil masculina (grup B-primera fase), 19 d’octubre del 2017
