Llàstima! Restaven cinc minuts per a l’acabament del partit i el marcador era un fidel reflex del que s’havia vist a la pista: empat a 23 gols. Igualada total. Però aquests darrers minuts van penalitzar a un BCN que es mereixia un millor resultat davant del seu predecessor a la taula de la classificació: L’Igualada.
Segurament en aquests darrers cinc minuts va tenir molt de pes en el desenllaç dels mateixos el cansament dels nostres juvenils, ja que el BCN va arribar molt malmès d’efectius al partit. Una de les baixes més importants fou la del porter Cristóbal que havia patit durant la setmana una lesió en el taló. Aquesta baixa va portar aparellada la pèrdua d’un jugador de camp, en Guillem, per a que es posés sota pals. Per cert, en Guillem va mostrar un bon nivell durant tot el partit, i ajudat per la ferma defensa barcelonina, va realitzar moltes aturades de mèrit.
A més de la baixa del porter titular l’equip va presentar altres baixes significatives que van deixar la banqueta molt curta d’efectius i amb poques possibilitats d’introduir canvis, per la qual cosa alguns jugadors de camp, com l’Adrià i el Toni, van haver de jugar tot el partit sense poder disposar d’un moment de descans. Tot i així, i per tal de mantenir, la tensió defensiva, en Marc entrava en defensa en joc estàtic. Un canvi que, certament, sembla que dona consistència a la defensa 6-0 del BCN.
Però comencem per on s’ha de començar, per l’inici del partit. Un partit que la família santsenca tenia assenyalat amb vermell en el calendari des del partit de la primera volta on l’equip de l’Anoia va passar per sobre del BCN on van arribar a encaixar un total de 44 gols, la major golejada en contra de la temporada. Doncs bé, el BCN semblava que va sortir a la canxa amb la lliçó ben apressa i així es va evitar la pèrdua de pilota que tant ens havia penalitzat en el partit d’anada. I entre una defensa sense esquerdes que s’avançava als llançadors rivals i les esmentades aturades d’en Guillem així com l’encert a l’atac d’un inspiradíssim Adrià, que ho va estar pràcticament durant tot el partit, es va mantenir a ratlla a l’Igualada. Així el marcador ens assenyalava un empat a 6 en el minuts 15 i al final de la primera part el Sants es va anar els vestidor amb un gol t’avantatja, 10 a 9.
La segona part es va reprendre amb una dinàmica similar tot i que el Sants semblava que es podia posar amb cert avantatge. De fet, al minut quinze d’aquesta segona part el resultat tornava a ser d’empat a 18. Més igualtat era impossible i això que en aquesta segona part els contratemps semblaven no abandonar al BCN, ja que el Pol, que estava essent molt important en el joc col·lectiu de l’equip, va partir un cop que el va tenir força minuts en la banqueta. A 5 minuts del final l’Igualada atacava amb empat a 23 fallant el seu atac però un penal encertat per l’equip contrari va sentenciar. I d’aquí al final del partit el BCN ja no va veure porteria, doncs el cansament físic i mental començava a passar factura. Una llàstima per que l’esforç dels Pol, Àlex, Marc, Dani, Rubén, Albert, Toni, Adrià i Guillem ben mereixia un millor resultat.
Vintena jornada, Segona catalana juvenil masculina (grup B-segona fase), 24 de març del 2018
