Intentem, tot i que sigui durant unes quantes línies, centrar-nos en el marcador, però no en el seu conjunt, sinó només en el nombre que apareixia il·luminat al final del partit sota el rètol de “Visitant”. Aquest indicava un total de 25 gols pel nostre contrincant, l’equip B del Sant Cugat.
Tenint present que és un nombre relativament baix de gols encaixats (tot i que lleugerament per sobre de la mitjana de gols rebuts en el tres partits anteriors), per a aquells que no haguessin vist el partit és molt possible que hom hagués apostat per una victòria –o un empat- dels juvenils del BCN Sants, però...
No, no ha estat així. Si ara mirem només la part del nostre marcador veuríem que sota el rètol de “Local” es mostra que el nostre juvenil només ha marcat un desena de gols en tot el partit (7 a la primera part on “només” marxava al vestuari amb 4 gols per sota). Sí, han llegit bé, només 2 manetes senceres i no es pot dir que a l’equip santsenc l’hagi passat la mà per la cara els de San Cugat. Més bé es podria dir que al nostre equip li ha mancat actitud i repartir-se la responsabilitat entre tots els jugadors que han saltat a la pista i això es veia des d’un bon inici on les defenses s’imposaven els atacs. De fet, en els 20 vints primers atacs, entre tots dos equips, només s’havien fet 4 gols. La mala selecció de llançament –fins al minut 7 el Sants no va marcar el seu primer gol- i les bones intervencions de tots dos porters van marcat la primera part.
Però anem a pams i mirem una mica pel retrovisor. Si a l’anterior partit, que va comportar la primera derrota de la temporada, dèiem que la pèrdua costant de la pilota va marcar el signe del partit, ja que va afavorir el contraatac rival, i també una certa manca d’intensitat defensiva va ajudar a que la derrota fos força àmplia, en aquesta ocasió, per a rescatar del partit quelcom positiu, cal dir que aquesta intensitat en la defensa va millorar força i va ser de gran ajuda a la nostra porteria; però on més s’ha notat aquesta millora ha estat, en bones estones del partit, en la menor pèrdua de la pilota en la passada. Per aquí poc o res a retreure a l’equip.
Però no només de defensa viu un equip i més si aquesta és, senzillament, bona però no excel·lent. I és que ha de ser excel·lent quan t’enfrontes a un equip amb pivots forts i àgils i bons llançadors des de 9 metres o, fins i tot, més enllà. I com no es pot viure només d’aquesta tasca defensiva, que només va baixar la guàrdia en alguns moments de la segona part quan el partit ja semblava decidit, cal que els jugadors a l’atac agafin més responsabilitat.
L’equip en el seu conjunt i cada jugador a nivell individual ha d’analitzar el que cal millorar i només ja des d’aquest anàlisi autocrític, a ben segur, es donarà un pas cap a endavant perquè l’equip té uns bons fonaments que acompanyats amb el pas dels partits i, en especial, de l’actitud necessària permetrà al juvenil créixer jornada a jornada.
Bé, cal esperar que després d’aquest dur correctiu els juvenils tornin a aixecar-se i treguin el millor del que porten dins. Diumenge vinent i contra l’equip “C” del mateix Sant Cugat tindran una oportunitat per a demostrar que s’ha tornat a ser competitiu independentment del resultat que aparegui en el marcador al final del partit.
Quarta jornada, Segona catalana juvenil masculina (grup B-primera fase), 29 d’octubre del 2017