Si en el partit jugat a la nostra pista vàrem escriure que el BCN va saber competir, tot i la severa derrota que l’equip de la zona alta de Barcelona ens va infringir (20 a 41), també ho hem de dir respecte al partit jugat en aquesta jornada a la canxa del nostre rival on el juvenil ha sortit derrotat per setze gols de diferència (42 a 26).
Jugar en camp contrari, i més si el seu propietari és el líder amb només una derrota en 23 jornades -i que tot just es va produir a la jornada anterior-, no resulta gairebé mai senzill però si, a més, el rival és un equip amb un potencial ofensiu impressionant (ha marcat més de 300 gols a la competició que l’equip santsenc) resulta fàcil preveure, abans que la pilota vagi de mà en mà, que la missió –derrotar al contrincant- gairebé resulta una quimera, però el juvenil del BCN va sortir a jugar sense complexes i tot el 3 a 0 inicial es va refer i va competir, gràcies, entre d’altres, a la intensitat defensiva, les aturades d’en Cristóbal quan la defensa era superada i l’encert des de l’extrem esquerra on l’Albert veia porta amb certa regularitat. Així, transcorreguts pràcticament els primers 15’, el BCN perdia només d’un gol (9 a 8) i semblava que li posaria molt difícil la victòria a La Salle.
Però a mida que avançava la primera part, i especialment una vegada superat l’equador de la mateixa, vàries pèrdues de pilota per passades molt forçades per a que arribessin al seu destinatari van facilitar els ràpids, i encertats, contracops dels de La Bonanova. De fet, gairebé la meitat dels seus gols al llarg del partit es van produir per aquesta situació del joc: el contracop. Bé, pel contracop, i per la superioritat física i tècnica de l’equip líder del campionat. El cert és que el joc de combinació i àgil dels jugadors de La Salle per la zona central del seu atac també va aconseguir el que pretenia: situacions d’un contra un davant del porter del BCN. Tot i aquesta superioritat manifesta del rival el nostre entrenador feia jugar a la majoria dels jugadors disponibles en aquest primer període per tal de mantenir una forta intensitat defensiva i, a més, en Marc substituïa a Ruben en defensa per a que aquest estigués més fresc en atac.
Quan l’àrbitre -amb un resultat de 23 a 11 en contra- va assenyalar el camí dels vestuaris, les cares dels juvenils del BCN ho deien tot. La majoria molts seriosos, altres força emprenyats, alguns retrets entre companys... No els agradava perdre i menys d’aquesta manera. Bon senyal. Però segur que en el vestuari es va parlar sobre la bona actitud mostrada durant molts minuts i que aquest era el camí per a afrontar la segona part. I el cert és que a la segona part l’equip va sortir amb un estat d’ànim força millor i amb el compromís, o això semblava, d’evitar les errades en la passada que tant havien penalitzat a la primera part. I tot que era difícil aturar les envestides del rival, aquest, “només” va perforar la porteria del BCN un total de 19 vegades en aquesta segona part però, per contra, va comprovar que el nostre juvenil veia com un gol seu pujava fins a 15 vegades en el lluminós en aquest període.
Com deien, derrota per molts gols, però el juvenil dona la sensació que manté el seu nivell de compromís i de lluita. Una actitud que és necessària per a competir a l’igual que el pas endavant que continuen fent en el joc alguns dels jugadors i que en el futur encara resultaran de major utilitat a l’equip... i ara a preparar-se i recuperar forces pel partit aplaçat que ens resta per jugar aquesta setmana a la pista del Calella. Una bona prova de foc per veure si a l’equip li ha afectat aquesta derrota.
Jornada 23, Segona catalana juvenil masculina (grup B-segona fase), 21 d’abril del 2018
